De totes les vies de fissura de Montserrat aquesta es mereix estar en un lloc destacat: contundent com un cop de puny, física i sobre roca a voltes trencada formant part de la mateixa idiosincràsia de la via. Tot plegat en una paret on la verticalitat es veu accentuada per l’orientació nord, ombrívola i severa….
A l’amortitzada banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem aquests dos curts itineraris, divertits i ben equipats, que bé ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada. Menció especial a la tirada de la Joe Bonamassa, una placa exel·lent de continuïtat sobre bons cantells.
A la part alta de la Plantació hi trobem l’agulla del Mirador o Cara de Mico, un bony si venim pel nord però amb un bonic vessant sud, que convida a l’escalada més contemplativa en una raconada deliciosa. La Terestel és una interessant proposta de 3 tirades, que s’eleva a l’esquerra de la Xavi Sampietro…
De la Paret del Pessó la Tànger és la gran clàssica i la via més transitada; una primera part vertical i atlètica, conglomerat del bo i un equipament generós en són els principals reclams. Per contra el bosc de la part superior li trenca la continuïtat i perd tot l’ambient que teníem als primers llargs….
Sense ser cap meravella la Cosmos és una via prou interessant; de tall clàssic, en destaquen per la seva plasticitat els dos primers llargs i l’agradable diedre del penúltim. Entre mig i trobarem una mica de tot, plaques, alguna panxeta i moltes feixes que li resten continuïtat i ambient. Per enfilar-nos-hi només haurem de menester…
La Putes Mosques, juntament a l’Amistades Pelirojas són les grans clàssiques de Perles, molt ràpides ambdues i per tant fàcilment combinables. De caire esportiu i perfectament equipada, Putes Mosques ens regala quatre llargs de corda sostinguts i variats sobre un rocam excepcional, amb una primera tirada clarament més tècnica, una segona de continuïtat, un tercer…
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de…
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la…
De totes les vies del Serrat dels Monjos la Bikini és potser la més rodona, amb un inici exigent, que fa de filtre, i un sensacional darrer llarg amb un diedre atlètic i vertical, colofó perfecte per aquest atractiu itinerari. La via, amb marca Ballart-Parera, és tota una declaració d’intencions, on haurem de posar-hi morro…
Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda. La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La…
No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i…
Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos….
Si el que cerquem és una via on xalar amb les fissures, encastant, progressant en diedre, o tibant de fantàstiques bavareses la Terra de Nòmades no ens defraudarà. Un inici dur en placa dóna pas a una fantàstica escletxa, al principi ampla i cada cop més estreta, compendi de tècniques de fissura que ens obliguen…
D‘una elegància indiscutible, la Mas-Brullet, ha esdevingut amb tot mereixement una de les línies més clàssiques del Massís. Aquí la finura montserratina cedeix el pas a l’escalada més atlètica, on les fissures i els diedres prenen tot el protagonisme. A més del mitificat primer llarg, cada tirada ens regala moments inoblidables que fan d’aquesta una…
En Joan Vidal encerta amb aquesta divertida línia de caire esportiu que busca l’espai lliure a la banda esquerra de la via El Kraken. Molt assegura, en l’única cosa que ens haurem de concentrar és en gaudir d’aquest bon pany de paret, deixant, això sí, l’exposició i el compromís a peu de via. L’orientació oest…
Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al…
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú…
Hi ha llargs que costen d’oblidar, no per difícils, sinó perquè mentre els fem senzillament ens sentim genials. El tercer llarg de la Pornostar és d’aquesta categoria, on només hi cal el violinista per posar-hi música o les cheerleaders per seguir animant. Franges horitzontals de franques preses, continuïtat i grau amable. Si a això li…
La Graffiti és un itinerari força complert on cada tirada és una sorpresa: des de fissures i diedres, passant per plaques, slabs i fins i tot una curta xemeneia, tot això comprimit en 200 metres de via. Pràcticament equipada, lliure de matolls (tant comuns a altres vies de la zona) i amb roca que va…
De totes les vies de la Paret de la Codolosa, La Tribu és sens dubte la més exigent en quant a grau. Perfectament equipada i amb un esperit marcadament esportiu, la via ens posarà a prova a la sortida de la segona reunió per superar una potent panxa amb uns metres força goril·les.
Com si d’una pastilla de brou es tractes, “La Dama de los Vientos” és un concentrat d’escalada: diedre, fissura, flanqueig, artificial, xemeneia i placa en tant sols 80 metres. La via no dóna treva fins que sortim per dalt, essent mantinguda i molt espectacular, acompanyada del solitari ambient del Montroig, els voltors i fotogènics tons…
La Iona és una curta via, com totes les d’aquest sector de Montserrat, que guanya amb tres llargs de corda el poc definit Esperó de la Salut. Es tracta d’una escalada ràpida, totalment equipada amb parabolts, de dificultat progressiva i amb una bona darrera tirada en placa vertical, mantinguda, tècnica i sobre bona roca.
La privilegiada orientació d’aquest vessant del Pollegó Est converteix les vies d’aquesta zona en un bon destí pels mesos més freds. “Son de la Llarga” és la més assequible de les opcions que tenim en aquest pany de paret. Resseguint al peu de la lletra una de les fissures més evidents del sector, ens ofereix…
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta o la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust…
A recer dels vents, la banda est del Serrat d’en Muntaner compta amb un microclima ideal pels freds matins d’hivern. Divorci Imminent juntament amb Orgull Mapuche conformen les dues vies més “llargues” d’aquesta banda del Serrat de’n Muntaner. Molt equipada amb espits, ens ofereix quatre llargs amb passatges prou interessants (excepte el darrer) per passar…
La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds i un entorn esplèndid. Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i…
Orgull Mapuche es una curta però intensa escalada a la banda est del Serrat de’n Muntaner. Molt assegurada, conta amb un segon llarg de primera categoria, amb una entrada força tècnica, un diedre vertical i una sortida d’aquest a una placa de nyapetes t’allò més montserratina. A la banda i banda d’aquesta via hi ha…